A sis anys començà a tocar el piano, que estudià formalment poc més tard. Pels volts del 1940 començà a treballar a Nova York, i fou pianista de la banda resident del Minton’s Playhouse, un dels locals més importants en el desenvolupament del bop. També treballà en les orquestres de Lucky Millinder, Dizzy Gillespie i en el combo de Coleman Hawkins. L’any 1944, la seva composició ’Round about Midnight fou gravada per l’orquestra de Cootie Williams. Del 1947 al 1952 enregistrà una sèrie de discos per a la discogràfica Blue Note, amb moltes composicions pròpies, entre els quals Evidence, Thelonious i Criss Cross. A partir del 1957, actuà i enregistrà amb músics com John Coltrane, Sonny Rollins i Johnny Griffin. Els anys seixanta formà un quartet estable, amb Charlie Rouse al saxo tenor. El 1971, en formació de trio, feu les seves darreres gravacions, i l’any següent, l’última gira, integrat en el grup Giants of Jazz. Durant els quatre anys següents feu escasses aparicions públiques, i després es retirà totalment.
Monk fou un dels compositors més importants del jazz i els anys quaranta fou un dels elements clau en la creació del bebop. La seva creació, imbricada en el bop, és inclassificable per heterodoxa perquè s’apartà per a elaborar un llenguatge d’una gran originalitat. Temes seus com l’esmentat ’Round about Midnight, Straight, No Chaser, Rhythm-a-Ning, Ruby my Dear, Monk’s Mood, Epistrophy i molts d’altres han esdevingut bàsics en el repertori jazzístic. El seu pianisme i la manera d’improvisar, amb preferència pels atacs impensats de les notes, les dissonàncies i una sonoritat agressiva, semblaven no provenir de cap influència, malgrat notar-s’hi algunes traces dels pianistes de stride piano dels anys trenta i de Duke Ellington.