Estudià dret al seu país i literatura i cinema a París. De retorn a Grècia, fou crític cinematogràfic i emprengué una filmografia políticament compromesa i dotada d’un particular estil visual.
Acabada la dictadura dels coronels (1974), els seus films adopten en general un to al·legòric, molt sovint hermètic, caracteritzat pels plans estàtics i perllongats.
La seva darrera pel·lícula (2008) era la segona part d’una trilogia iniciada el 2004 amb L’Any que plora, dedicada a la història del seu país durant el s. XX, i a la diàspora dels seus habitants, cicle interromput per la seva mort en un accident . L’any 2011 rebé el Premi Internacional Terenci Moix en l’apartat de cinematografia.
De la seva filmografia hom pot esmentar:
Anaparastassi (‘Reconstrucció d’un delicte’, 1970)
Meres tu'36 (‘Els dies del 36’, 1972)
O Thiasos (‘La declamació’, 1975)
I Kynighi (‘Els caçadors’, 1977)
O Megalexandros (‘Alexandre el Gran’, 1980), Lleó d’Or a Venècia
Taxidi sta Kithira (‘Viatge a Citera’, 1984), Premi al millor guió al Festival de Canes
O Melissokomos (‘El vol’, 1986)
Topio stin omihli (‘Paisatge a la boira’, 1988)
To Meteoro Vima Tou Pelargou (‘El pas suspès de la cigonya’, 1991)
To Vlemma tu Odissea (‘La mirada d’Ulisses’, 1995) Premi Especial del Jurat a Canes
Lumière et compagnie (1995)
Mia eoniotita ke mia mera (‘L’eternitat i un dia’, 1998), Palma d’Or a Canes
To Livadi pou dakryzei (‘El riu que plora’, 2004) premi FIPRESCI
I skoni tou hronou (‘La pols del temps’, 2008)