Fou un intèrpret molt reconegut en el seu moment, sobretot a Alemanya, França i Anglaterra.
Principalment, però, ha passat a la posteritat pel sistema de digitació per a la flauta que ideà (sistema Böhm) i que suposà una novetat pel que feia a la cura de l’afinació, de la qualitat tímbrica i de les possibilitats de flexibilitat interpretativa. El 1828 creà la seva pròpia fàbrica a Munic.
El 1832 inventà un sistema de claus que fou aplicat després a l’oboè, al clarinet i al fagot. El 1847 construí l’últim model de flauta, amb perforació cònica.
Els seus instruments, fets de fusta o de metall, foren la base de la flauta travessera actual.
És autor d’un bon nombre de peces per a flauta i del llibre Über den Flötenbau und die neuesten Verbesserungen desselben (1847).