Professor de dret romà a Zuric i a Breslau i, des del 1858, d’història antiga a Berlín. En la seva obra principal, Römische Geschichte (‘Història romana’, 1854-85), reconstruí la història romana a partir de dades tretes de l’epigrafia i la lingüística (el 1863 publicà un Corpus inscriptionum latinarum) i la centrà sobre l’època de l’Imperi. Des del 1874 dirigí l’obra Monumenta Germaniae Historica. El 1902 rebé el premi Nobel de literatura.