Als 12 anys ingressà en un monestir i, en ser ordenat, rebé el nom de Huyen Quang (el títol honorífic ‘thich’ li fou afegit posteriorment). En la seva joventut es féu notar per l’ oposició pública al domini francès. Posteriorment s’oposà també als intents dels comunistes d’imposar el control sobre la religió a la República Democràtics del Vietnam, motiu pel qual fou empresonat (1951-54). Establert a la República del Vietnam el 1963, malgrat l’hostilitat del govern fou un dels impulsors i principals dirigents de l’Església Budista Unificada del Vietnam, que agrupava nombroses branques i sectes, des de la qual organitzà una xarxa d’escoles i hospitals i prengué part a les negociacions de París que posaren fi a la guerra del Vietnam. Després de la reunificació (1975), el govern comunista expropià l’Església Budista Unificada i n'empresonà els dirigents, entre els quals Huyen Quang, durant més d’un any. El 1978 fou nominat al premi Nobel de la Pau. El 1981 refusà la proposta d’incorporar-se a l’Església budista oficial creada pel govern i, en conseqüència, fou confinat a un monestir remot, on, tanmateix, continuà la seva activitat religiosa i cívica. El 1992 esdevingué cap de l’Església Budista Unificada, nomenament al qual el govern respongué amb una nova sèrie de detencions, cosa que desencadenà, al seu torn, una onada de manifestacions pacífiques. Els anys noranta continuà a través dels mitjans de comunicació la seva lluita per la llibertat religiosa i per la fi del sistema de partit únic al Vietnam. Les seves protestes tingueren ressò en organitzacions internacionals defensores dels drets humans, que pressionaren el govern vietnamita el qual, després d’una temptativa de negociació (2003) tornà a confinar-lo al seu monestir.