Advocat a Normandia, seguí el seu germà a París (1622). Destacà com a autor de comèdies, algunes de les quals basades en temes castellans: Don Bertrand de Cigarral (treta d'Entre bobos anda el juego, de Rojas Zorrilla), Le geôlier de soi-même, Le festin de Pierre (basada en Molière, 1667), etc, i tragèdies (Timocrate, 1656; La mort d’Hannibal, 1669; Ariane, 1672; Le comte d’Essex, 1678), un llibret d’òpera (Circé, 1675) i diccionaris. Els contemporanis li atribuïen més facilitat que el seu germà en la construcció teatral. Entrà a l’Académie Française el 1685.