Estudià a Viena i a Innsbruck i a la New School for Social Research de Nova York, on es llicencià en filosofia (1955) i es doctorà en sociologia (1956). Desenvolupà l’activitat acadèmica a les universitats de Hombart, Ginebra i Nova York. Doctor honoris causa per les universitats de Linköping i Ljubljana, és autor d’una obra prolífica centrada en la sociologia de la religió i la del coneixement. L’obra més coneguda sobre la religió és Das Problem der Religion (1963), en què constata el pas de la pràctica religiosa a l’àmbit privat. Dins la sociologia del coneixement destaquen dues obres fonamentals, en col·laboració amb Peter Berger: The Social Construction of Reality (1966) i Modernity, Pluralism and the Crisis of Meaning (1995). Fou important també l’aportació feta en l’àmbit de la sociolingüística, on destaquen The Sociology of Language (1974), Phenomenology and Sociology (1978) i Life World and Social Realities (1983).