Fou pastor anglicà. És conegut primordialment per la seva teoria de la població, que exposà per primera vegada, anònimament, a An Essay on the Principle of Population as it Affects the Future Improvement of Society (1798). Hom ha interpretat aquesta teoria (fonamentada en la seva tesi, fatalista, que, mentre la població augmenta en progressió geomètrica, els recursos per a mantenir-la ho fan només en progressió aritmètica) com una reacció davant el liberalisme del seu pare —amic de David Hume i deixeble de Rousseau—, les doctrines de la Revolució Francesa i els escrits del pensador llibertari William Godwin. Fonamentalment empirista, Malthus és considerat un dels fundadors de l’escola clàssica, juntament amb Adam Smith i David Ricardo. Hom li retreu, però, una manca de precisió i de justificació lògica de les seves premisses, així com una manca de rigor científic en la manipulació de les dades estadístiques. A part la seva influència durant el s. XIX en cercles polítics socialment reaccionaris, influí també sobre el pensament econòmic dels lliurecanvistes i influí Darwin en la formulació de la teoria de la “selecció natural”. Curiosament, però, a Principles of Political Economy Considered with a View to their Practical Application (1820), atacà el concepte de l’estalvi, afirmà que, d’una manera ideal, calia mantenir un equilibri entre la capacitat de producció i el desig de consum i propugnà programes d’obres públiques per tal de reduir els efectes de les depressions; en aquest sentit, certs economistes consideren Malthus com un precursor de J.M. Keynes.
Thomas Robert Malthus
©
Economista i demògraf anglès.