A part alguns edificis a Edimburg (1780-95) i Londres (1824-28), es dedicà bàsicament a la creació de carreteres i de ponts, entre els quals sobresurten, del 1801, el projecte del pont sobre el Tàmesi, a Londres —juntament amb Douglas—, que no arribà a construir-se, així com el pont sobre el Menai, a Bradford (1818-26), de 176 m de llum, molt espectacular. Pel seu ús del ferro fos, emprat amb peces prefabricades i iguals, fou considerat un dels enginyers més notables de la primera meitat del s XIX.