Successivament, els seus membres foren creats nobles (1512), barons (1608), comtes (1624) i prínceps (1695) del Sacre Imperi. L’any 1681 foren creats prínceps de Thurn und Taxis als Països Baixos hispànics, i aconseguiren també el comtat de Val Sàssina. La característica essencial d’aquest llinatge és la de la seva relació amb el càrrec de mestre major de correus (correu reial). Efectivament, el 1595 reberen el càrrec de grans mestres generals de correus del Sacre Imperi; aquest càrrec (fet hereditari en el llinatge el 1615) fou erigit en feu del tron del Sacre Imperi. Una branca hispànica (els Tassis, comtes de Villamediana) també exercí el càrrec de correu major del rei. La residència principal del llinatge era Ratisbona, i tingueren possessions molt importants a Bohèmia, el Tirol, Baviera, Hohenzollern-Sigmaringen, Prússia, Württembert i Posnània. Les dues línies principals descendeixen de dos fills del tercer príncep, Alexander Ferdinand von Thurn und Taxis (mort el 1773). La primera línia, radicada principalment a Baviera, fou iniciada pel quart príncep, Karl Anselm von Thurn und Taxis (mort el 1805), i llurs membres adquiriren el comtat de Friedberg (1785), erigit en comtat principesc del Sacre Imperi el 1787, el principat de Buchau (1803), el càrrec de grans mestres de correus de la corona de Baviera (1808), el principat prussià de Krotoszyn (1819) i els ducats bavaresos de Woerth i Donaustauf (1899). El 1867 el sisè príncep, Maximilian von Thurn und Taxis (mort el 1871), cedí al rei de Prússia —per tres milions de tàlers— el privilegi familiar sobre les postes de l’Imperi. La línia segona, radicada principalment a Bohèmia, fou començada pel príncep Maximilian Joseph von Thurn und Taxis (mort el 1831), i una branca es naturalitzà italiana el 1923 i adoptà el cognom de Della Torre e Tasso i fou agraciada amb el ducat de Castel Duino.