Encapçalada per Yehudà ibn Saul ibn Ṭibbōn de Granada i instal·lada a la Provença, els seus mestres portaren a terme una important tasca de traducció a l’hebreu d’obres escrites en àrab entre els jueus provençals desconeixedors d’aquesta llengua. Són notables també Šĕmuel ibn Yĕhudà ibn Ṭibbōn, fill de l’anterior i nascut a Lunèl, que traduí, sobretot, Maimònides i Aristòtil a través d’Averrois, i el seu fill Mošé ibn Šĕmuel ibn Ṭibbōn (Marsella 1240 — 1283). Altres membres de la família, i també traductors, foren Ya'aqob ben Mahir ibn Ṭibbōn i Abba Mari al-Anatoli (1194-1285), gendre de Šemuel.