Situada a la riba occidental del llac de Tiberíades, és centre termal. Fundada per Herodes Antipas (~26) en honor de Tiberi, fou capital de la Galilea fins el 61. Prohibida als jueus —era impura pel fet d’estar bastida sobre un cementiri—, no hi entraren fins després de la destrucció de Jerusalem (70). Hi hagué una important escola rabínica. Conquerida pels àrabs (637) i pels croats (1099), fou teatre de nombroses batalles entre Balduí IV i Saladí. Solimà la lliurà a Iosef Hannassi (1567), que en féu una important comunitat jueva. La moderna ciutat jueva s’estén al nord.