La població és estimada en uns set milions d’individus. Dels autòctons del Tibet (actualment sota administració xinesa), que és on són més nombrosos i on hom considera que presenten els trets més singulars, n'hi ha un gran nombre en exili voluntari, principalment a l’Índia, al Nepal i a alguns estats europeus. Són considerats també tibetans els xerpes, els baltis, els ladakh del Caixmir i els bhòties. Tant llur vida quotidiana com l’organització social és impregnada per l’espiritualitat del lamaisme, influència reflectida en la teocràcia com a sistema polític que subsistí fins al seu enderrocament pels xinesos el 1959. Llur sistema de vida era medieval: dedicats al comerç, al nomadisme i, en menor grau, a l’agricultura, vivien en petits pobles a redós dels grans monestirs. La societat tibetana tradicional era dividida en tres grans estaments: el clergat, l’aristocràcia i el poble. Ultra el matrimoni monogàmic, practicaven la poliàndria i la poligínia.
f
m
Etnologia
Nens tibetans
© X. Pintanel