tic

tic (es), tic (en)

m

Patologia humana

Acte coordinat, discontinu, repetit, sobtat, ràpid i de caràcter clònic, estereotipat, que interessa un grup de músculs que entren en acció simultàniament.

Normalment reprodueixen trets de la vida diària (parpelleig, tos, fer l’ullet, girar el cap, arreglar-se les ulleres, etc) i són d’origen psíquic. És un acte voluntari que per la repetició passa a l’estat d’hàbit i acaba produint-se involuntàriament sense causa i sense finalitat, exagerant-se en la seva forma, la seva intensitat i la seva freqüència fins a prendre els caràcters d’un moviment convulsiu i intempestiu que es repeteix amb excés.