La capital és Bellinzona (17.300 h [est 1994]). Correspon a l’alta conca del riu homònim oberta dins els Alps Lepontins, al vessant meridional dels Alps, i s’estén des del Sant Gotard fins al llac de Lugano, que inclou en bona part. Es divideix en dos sectors: Sopra Ceneri, al NW, el més gran i que correspon a la conca del llac Major, i Sotto Ceneri, al SE, més petit i densament poblat i que correspon a la conca del llac de Lugano. La major part del territori és coberta de bosc i pastures; les terres conreades són ocupades en gran part per la vinya, gràcies a un clima benigne. Hi ha també ramaderia i indústria de transformació i hi té una gran importància, com a font de recursos, el turisme. El 1991 el sector primari ocupava el 8,4% de la població activa, la indústria el 36% i els serveis el 55%.
La població (106 h/km2 el 1994) és de parla italiana (parlars llombards amb influència ladina) i de confessió majoritàriament catòlica. Després de la capital, el centre més gran és Lugano. El cantó és un important focus d’immigració (prop d’una quarta part de la població és estrangera).
Per la seva situació geogràfica, com a porta de la Llombardia a la banda sud del Sant Gotard, les valls del cantó de Ticino foren cobejades des de bon començament pels primers cantons confederats. Durant l’edat mitjana algunes d’aquestes valls passaren del domini dels canonges de Milà al de la casa ducal de la mateixa ciutat. El 1403 el cantó d’Uri ocupà la part nord de Ticino, però fou recuperada pels milanesos el 1422. L’any 1439 fou envaïda novament per Uri. El 1503 Lluís XII de França, senyor de Milà, cedí Bellinzona als confederats. Aquests conqueriren, el 1512, la vall de Maggia, Lugano, Locarno i Mendrisio, vers el S. Després de la desfeta de Marignano (1515), els confederats abandonaren definitivament les aspiracions expansionistes vers la Llombardia, però aconseguiren de retenir, tanmateix, les terres de Ticino com a vassalles. El 1803 l’Acta de Mediació napoleònica integrà el cantó de Ticino com a nou cantó sobirà a la Confederació Helvètica.