tiento

*

m

Música

Peça contrapuntística vinculada amb el preludi i el ricercare, destinada a instruments de tecla, viola de mà o arpa, que tingué una gran difusió a la península Ibèrica del segle XVI al XVIII.

Aquest mot fou emprat per primera vegada per Lluís del Milà amb el nom de tento. Sovint constitueixen una sèrie de fugues breus sobre diferents temes. N'hi ha diferents modalitats: de batalla, de falses, plens, de mà dreta, etc. Els principals autors que l’han conreat són A.de Cabezón, P.A.Vila, L.Venegas de Henestrosa i J.B.Cabanilles.