La capital és Mekele (273.459 h [est. 2012]). Situada a l’altiplà etiòpic a uns 1.500 m sobre el nivell del mar, té l’altitud màxima a Amba Alaji (3.411 m). El clima és àrid i la vegetació desèrtica o semidesèrtica. La majoria de la població es dedica a l’agricultura i a la ramaderia. Són també importants els dipòsits de sal i potassa, objecte d’exportació.
Poblada majoritàriament per pobles de llengua tigre i tigrinya, des del segle III aC la regió estigué centrada per la ciutat d’Axum, capital del regne axumita, que arribà a la màxima expansió al començament del segle VI, i on començà a la segona meitat del segle IV la cristianització d’Etiòpia. Amb l’avanç musulmà, el centre de l’imperi etiòpic gravità vers el sud i des d’aleshores Tigre n’esdevingué el nexe amb la costa de la mar Roja fins al segle XVI, quan, controlada pels otomans, esdevingué una regió perifèrica d’Etiòpia. Al llarg del segle XIX i la primera meitat del segle XX, amb la notable excepció del sobirà de Tigre que, amb el nom de Joan IV, fou reconegut emperador d’Etiòpia (1872-89), la regió passà a ser administrada des de la capital de l’imperi Addis Abeba. Disputada per otomans, egipcis, britànics i italians, la situació perifèrica de Tigre es mantingué després de la Segona Guerra Mundial fins que es convertí en l’avançada de la guerrilla contra el règim prosoviètic de Mengistu amb la creació del Front Popular d’Alliberament Tigre (FPAT) a mitjan dècada de 1970. Durant els anys vuitanta Tigre també esdevingué escenari de les lluites dels secessionistes d’Eritrea contra el govern d’Addis Abeba, que els anys 1984-85, juntament amb la sequera, provocaren una fam de grans proporcions. Enderrocat el règim (1991), el FPAT esdevingué protagonista del nou règim parlamentari i una influència determinant en els successius governs de coalició d’Etiòpia, cosa que comportà friccions amb la resta de grups ètnics i de partits d’Etiòpia, que l’acusaven de controlar l’estat. En 1998-2000 Tigre fou l’escenari de la guerra entre Etiòpia i Eritrea i donà lloc a desenes de milers de refugiats a banda i banda de la frontera. La designació d’Abiy Ahmed Ali com a nou primer ministre d’Etiòpia (abril del 2018) comportà la sortida del FPAT de la coalició al govern federal. Les seves reformes destinades a restar poders als governs regionals, així com l’acord de pau amb Eritrea (2018), al qual el FPAT era contrari, comportaren una escalada de la tensió. El setembre del 2020, en contra del govern federal, Tigre celebrà eleccions al seu parlament. El 4 de novembre Abiy ordenà una ofensiva militar a Tigre i poc després suspengué l’autogovern. Després de la presa de la capital, Mekele, per l’exèrcit federal (28 de novembre), el primer ministre Ahmed anuncià la derrota del FPAT, bé que els combats continuaren. L’ONU advertí de les matances de civils i de possibles crims contra la humanitat i violacions dels drets humans com a resultat de les hostilitats.