tiliàcies

f
pl
Botànica

Família de columníferes constituïda per arbres o arbusts, de fulles simples, alternes i amb estípules; de flors hermafrodites, actinomorfes, pentàmeres, hipògines i poliandres, generalment agrupades en cimes, de pol·linització entomòfila, i de fruits en càpsula o en núcula.

Consta d’unes 400 espècies, la majoria naturals de les regions càlides. Són importants els gèneres Corchorus (el jute), i Tilia (el tell) o til·ler.