Situada al peu dels monts de Tilimsen —declarats reserva de la biosfera el 2016—, a 800 m alt., dins la conca del riu Tafna, en una regió molt fèrtil. Té indústries tèxtils i alimentàries; hi és important la producció artesana, sobretot catifes i treballs de cuir.
El primitiu nucli urbà nasqué en època islàmica al SW de la romana Pomaria, amb el nom d’Agadir, canviat posteriorment pel de Tagrart. En època almoràvit (segle XI), sota Yūsuf ibn Tāšfīn, fou considerablement ampliada i prengué definitivament el nom actual. Inclosa dins l’imperi almohade, en desintegrar-se aquest (segle XIII) esdevingué capital del regne abdalwadita del Magrib Central (1236). Disputada pels benimerins, encara es conserven les ruïnes d’Al-Mansoura (campament bastit per tal d’assetjar-la). Cobejada al segle XVI per castellans i turcs, passà a mans de l’imperi Otomà (1555) i, després d’una gran resistència, fou conquerida pels francesos (1842).
És un centre cultural i comercial important (rutes del Marroc a Algèria i gran desenvolupament de l’artesanat). Els principals monuments que conserva són la mesquita aljama (1135), de factura semblant a la de Còrdova i les mesquites de Sidi Bou Madine i de Sidi Haloui, amdues del segle XIV. Del període abdalwadita (segle XIII) destaca especialment l’oratori de Sidi Bel Hasan, una de les obres més perfectes de l’art hispanomoresc.