timbre d’Aragó

m

Numismàtica i sigil·lografia

Moneda d’or, que l’any 1394 manà el rei Joan I de Catalunya-Aragó que s’encunyés a la seca de Perpinyà, i per això coneguda als documents catalans amb el nom de timbre de Perpinyà.

Tenia un pes de 3,52 g, portava a l’anvers la figura del rei completa, amb el ceptre a la dreta i el món de l’imperi a l’esquerra, vestit de llarg; i al revers, un escut format per les armes reials sobremuntades amb la cimera que representa el drac alat.