Administrativament és dividida en dues entitats territorials: la província indonèsia de la Sonda Oriental, de la qual ocupa 15.850 km2, i l’estat de Timor Oriental. Illa muntanyosa, alguns cims sobrepassen els 2.000 m (Ramelau, 2.960 m; Mutis, 2.365 m). El clima és calorós, més sec al N i humit al S. La població és majoritàriament indonèsia i melanèsia. L’activitat principal és l’agricultura: ultra els conreus de subsistència (arròs, blat de moro i mandioca), en té de comercials, destinats a l’exportació, com tabac, cafè, copra, cautxú i sàndal. També hi ha ramaderia (bestiar boví, cabrú i oví).
Habitada originàriament per pobles malais, els portuguesos descobriren l’illa el 1520, establiren una base a Solor i des del 1561 enviaren dominicans a convertir la població autòctona. El 1613 els holandesos ocuparen Solor i adquiriren l’illa, però els portuguesos reivindicaren llur sobirania, mentre resistien a Dili i a la zona oriental. Durant els s. XVII i XVIII a les disputes entre holandesos i portuguesos se superposaren les nombroses revoltes populars, fins que el 1904 l’illa fou partida en dues: l’oriental fou portuguesa i l’occidental holandesa. Ocupada en 1942-45 pels japonesos, el 1949 la zona holandesa fou incorporada a la República d’Indonèsia, mentre que la portuguesa no assolí una confusa independència fins el 1975. Poc després, Indonèsia ocupà la zona descolonitzada i la convertí en la província de Timor Est (1976). Des d’aleshores, amb el suport de l’exèrcit el govern indonesi hostilitzà sistemàticament la població autòctona i afavorí l’assentament massiu de colons javanesos. Bé que, com mostrà la concessió del premi Nobel de la pau a dos activistes timoresos (1996), aquesta política fou molt criticada internacionalment, el govern indonesi es mantingué inflexible fins el 1998, any en què, afeblit pels disturbis generalitzats a tot el país, acceptà convocar un referèndum sobre l’autodeterminació tutelat per l’ONU, que es celebrà el 31 d’agost de 1999; el 78% dels vots foren favorables a la independència, el que provocà tot un seguit de massacres perpetrades per grups paramilitars proindonesis amb la complicitat de l’exèrcit. Pressionat per Occident, al setembre el govern indonesi alliberà el líder independentista José ‘Xanana’ Gusmão, va permetre el desplegament d’una força de pacificació de l’ONU i anul·là l’annexió del 1975. El 19 de maig del 2002 es proclamà la independència de Timor Oriental.