N'han restat exemples extraordinaris del període romànic, com els de Moissac (Llenguadoc), Vézelay i Autun (Borgonya), el Pòrtic de la Glòria, de la catedral de Santiago de Compostel·la, etc. Entre els timpans gòtics, hom pot destacar els de les catedrals de París, Chartres, Burgos, Toledo, Lleó, etc. Als Països Catalans sobresurten exemplars romànics, com els de Santa Maria de Besalú (s. XI, avui al Conventet de Pedralbes), el de Cabestany (s. XII) i el del claustre de la seu de Tarragona (s. XIII), en general estructurats entorn de la figura central del Pantocràtor o la de la Mare de Déu. Hi ha timpans gòtics, com el de La Pietat , de fusta, a la porta dels claustres de la seu de Barcelona, obra de Michael Lochner (~1478), i el de Sant Miquel , de transició, de René Ducloux (1516), a l’església d’aquest nom a Barcelona. Entre els clàssics del s. XVIII hi ha també algun timpà esculpit important, com el de la façana interior de la Universitat de Cervera. Ja al s. XIX la solemnitat historicista que hom conferia als nous edificis fa que hi hagi timpans escultòrics d’una gran magnitud, entre els quals sobresurt el d’Agustí Querol, per a la Biblioteca Nacional de Madrid (1892).
m
Arquitectura
Timpà de la catedral de Verona, amb la Mare de Déu i el Nen com a tema central i l’Anunciació als pastors i l’Epifania com a temes secundaris
© Corel Professional Photos