Dintre les dermatofícies (micosis cutànies produïdes pels fongs Dermatophytes, paràsits quasi exclusius de la capa còrnia de l’epidermis i de la beina ceratinitzada dels pèls), hom pot diferenciar clínicament les tinyes localitzades en el cuir cabellut de les epidermomicosis (favus cutani, herpes circinat, èczema marginat d’Hebra, etc), localitzades a l’epidermis, i de les oniocomicosis, localitzades a les ungles. Les tinyes més importants són els favus o la tinya favosa i les tinyes tonsurants. El favus és una tinya poc contagiosa, pròpia en altre temps dels escolars del medi rural, causada per Trichophyton schonleini, caracteritzada per la formació de cassoletes fàviques que amb el temps conflueixen i deixen alopècia definitiva si no és tractada. La cassoleta fàvica és una lesió típica constituïda per una pústula de contingut lletós que, quan es desseca, deixa una crostera de color groc que, finalment, es desprèn i deixa una excavació hemorràgica. Aquesta cassoleta és formada pels filaments micelians del paràsit. Els pèls inicialment emergeixen a través de les cassoletes, però progressivament són destruïts pel procés inflamatori del fol·licle pilós i resta una alopècia cicatricial definitiva. Les tinyes tonsurants, produïdes per diverses espècies de Microsporum i Tricophyton, es caracteritzen pel fet d’ésser malalties de la infantesa i edat escolar, molt contagioses, epidèmiques i transmissibles per contagi directe o indirecte, i guareixen espontàniament en la pubertat sense deixar alopècia ni cicatrius. Es manifesten per plaques escatoses del cuir cabellut, d’aparença pseudoalopècica perquè els pèls parasitats, molt fràgils, es rompen en el punt d’emergència. El tractament de les dermatofícies ha evolucionat per complet des de la introducció de la griseofulvina, antifúngic de natura antibiòtica.
f
Patologia humana