tió

m
Folklore

Parada de venda de tions

© Lluís Prats

Tronc gros, sovint ple de grops, que per Nadal hom fingeix que, a força de bastonades de les criatures, arriba a cagar dolços i altres regals.

Al Principat i a Mallorca era costum de guardar un tió per a encendre la nit de Nadal; dies abans les criatures li portaven força menjar (pa, blat de moro, garrofes, serradures, etc.) perquè pogués cagar després. L’acte de fer cagar el tió, tradicionalment la nit de Nadal, constitueix una gran festa de menuts i de grans: mentre el bastonegen, els infants solen cantar la fórmula “tió, caga torró, d’avellana i de pinyó” o una altra de semblant, més o menys ampliada. Malgrat una certa regressió, sobretot a les ciutats, la tradició encara és viva i amb tendència a renéixer en molts llocs.