tió

m

Folklore

Parada de venda de tions

© Lluís Prats

Tronc gros, sovint ple de grops, que per Nadal hom fingeix que, a força de bastonades de les criatures, arriba a cagar dolços i altres regals.

Al Principat i a Mallorca era costum de guardar un tió per a encendre la nit de Nadal; dies abans les criatures li portaven força menjar (pa, blat de moro, garrofes, serradures, etc.) perquè pogués cagar després. L’acte de fer cagar el tió , tradicionalment la nit de Nadal, constitueix una gran festa de menuts i de grans: mentre el bastonegen, els infants solen cantar la fórmula “tió, caga torró, d’avellana i de pinyó” o una altra de semblant, més o menys ampliada. Malgrat una certa regressió, sobretot a les ciutats, la tradició encara és viva i amb tendència a renéixer en molts llocs.