D’acord amb les regles de la IUPAC, són anomenats anteposant el mot sulfur
als noms dels radicals R 1
i R 2
. Alternativament, hom els pot anomenar mitjançant prefixos alquiltio-
o ariltio-
o emprant la nomenclatura de reemplaçament fent servir el prefix tia
-:
Hom els obté per una varietat de mètodes, entre els quals cal esmentar l’escalfament d’halogenurs d’alquil amb sulfur potàssic, la síntesi de Williamson emprant sals de tiols, la reducció de sulfòxids i sulfones i l’addició de tiols o olefines en presència de peròxids. Els tioèters simètrics poden també ésser preparats per condensació tèrmica de dues molècules d’un tiol en presència d’alúmina i sulfur de zinc. Els tioèters més simples són olis d’olor desagradable, immiscibles amb aigua i miscibles amb els solvents orgànics. Des d’un punt de vista químic, són relativament inerts, però s’oxiden amb facilitat i formen, en dues etapes successives, sulfòxids i sulfones. Atesa l’existència en el sofre divalent de parells d’electrons lliures, els tioèters poden establir enllaços de covalència dativa augmentant el seu nombre d’oxidació, tal com ocorre en les sals de sulfoni. Pel que fa a llur aplicació, els tioèters són emprats com a dissolvents i com a intermedis en síntesi orgànica.