Així, Adam, David, l’anyell pasqual, el temple, etc., són considerats tipus del Crist, Israel ho és de l’Església, Jerusalem del cel, etc. Mètode d’interpretació (tipologia) conegut a la Bíblia, fou desenvolupat pels pares de l’Església, i conforma un tipus particular d’al·legoria, objecte de la corresponent exegesi. Troba el seu fonament en la fe que Déu, autor igualment del llibre inspirat i de la història, preparava en el passat allò que es proposava de realitzar més tard. A l’edat mitjana, aquest procediment donà lloc a un gènere de literatura religiosa. Una de les obres més difoses i que més bé l’exemplifica és l’Speculum Humanae Salvationis, anònim en llatí d’àmplia difusió datat al segle XV, i amb versions en llengües vernacles.
m
Bíblia