La majoria de llenguatges de programació imperatius ofereixen uns tipus de dades bàsics i eines per a construir-ne de nous. Els tipus bàsics més habituals oferts són, entre d’altres: els enters, definits per un conjunt de valors enters, positius i negatius, dins un cert interval, i les operacions aritmètiques bàsiques; el caràcter, definit pel conjunt de caràcters del codi intern usat (generalment l’ASCII estès), i les operacions de comparació; i el real o flotant, definit per un conjunt de valors reals amb coma flotant, dins un cert interval i amb determinada precisió, i les operacions aritmètiques bàsiques. Pel que fa a les eines de creació de nous tipus, les més habituals són la creació de sinònims; la creació de subtipus, a base de delimitar l’interval de valors possibles; o l’agregació, que pot ser homogènia o heterogènia.
m
Electrònica i informàtica