Tirana

Capital d’Albània i del rrethi homònim.

Situada al peus del Dajt, a 151 m d’altitud i al començament d’una planúria suaument descendent fins a la mar, és unida per ferrocarril amb Durrës, port a l’Adriàtica, i té aeroport internacional. És un centre cultural (universitat, institut d’investigacions agropecuàries, escoles de pedagogia, museus d’arqueologia i art, biblioteca nacional, teatres) i econòmic (controla el 20% de la indústria del país: fàbriques de ciment, de maquinària, de vidre i porcellana, de paper, tèxtils i alimentàries). Esmentada per primer cop al s. XV i convertida en ciutat el 1614, no esdevingué un centre important fins que fou erigida en capital del nou estat d’Albània (1920). Canvià aleshores la fisonomia de la vella població, sembrada de mesquites: de després de la Primera Guerra Mundial daten els edificis ministerials (construïts per arquitectes italians), i de després de la Segona alguns dels sectors residencials i moltes de les instal·lacions industrials.