Tirol del Sud

lAlto Adige (it), lSüdtirol (de)

Vessant meridional de la regió fisiogràfica del Tirol que correspon a la província italiana de Bozen.

El nom oficial italià és Alto Adige i en la divisió administrativa italiana forma part de la regió del Trentino- Alto Adige. S'identificà amb l’alta conca del riu Adige (Etsch), i comprèn també una petita part del Pustertal. Emmarquen la regió alts massissos —Adamello, 3 664 m; Ortler, 3 899 m; Weisskugel, 3 736 m— a l’W i el N, i el vessant occidental de les Dolomites a l’E. L’explotació dels boscs, l’agricultura (vinya a les valls) i la ramaderia ha cedit el lloc a la indústria i al turisme com a recursos econòmics principals. Hi ha producció d’energia elèctrica. La capital és Bozen, i altres centres importants són Meran i Brixen. La població (61 h/km2 el 1993) és majoritàriament germanoparlant, però a les ciutats principals té lloc un important procés de substitució en favor de l’italià. Correspon històricament al territori del principat eclesiàstic medieval de Brixen, disputat constantment pel Tirol i per Venècia. Després de la Primera Guerra Mundial (1919) fou integrat a la província italiana de la Venècia Tridentina. Durant el feixisme, Mussolini emprengué una política d’assimilació forçada (prohibició de l’alemany, establiment d’un gran nombre d’italians, etc). Després de l'Anschluss, Hitler i Mussolini arribaren a un acord pel qual un gran nombre de sud-tirolesos passaren voluntàriament a Alemanya. Després del tractat de París, el nou estat democràtic austríac reclamà inútilment la devolució del Tirol del Sud. El 1946, el govern italià reconegué els drets culturals del territori i concedí un règim autonòmic (1948), però la unió del Tirol del Sud a la província italiana del Trentino en una mateixa regió (en la qual els germanòfons eren minoria) en dificultà l’aplicació i accentuà el descontentament dels sud-tirolesos, de vegades manifestat amb accions terroristes. El Südtiroler Volkspartei (1945), liderat per S.Magnago i portaveu de les reivindicacions, obtingué el 1970 noves concessions per a l’autogovern, però l’estatut oficial de l’alemany quedà irresolt. El 1992 Àustria i Itàlia acordaren sotmetre els conflictes entre ambdós estats sobre el Tirol del Sud al Tribunal Internacional de Justícia de l’Haia i al CSCE.