tiroxina

C15H11I4NO4
f
Bioquímica

Aminoàcid aromàtic iodat que, juntament amb la triiodotironina, representa la forma activa de les hormones de la tiroide.

La síntesi té lloc en el si de la glàndula a partir del iode i de la tirosina. La unió d’aquests forma la monoiodotirosina (MIT), i per addició d’una altra molècula de iode es forma la diiodotirosina (DIT). L’acoblament d’una molècula de MIT i una de DIT

forma la triiodotironina (T 3 ), i la de dues molècules de DIT la tetraiodotironina (T 4 ) o tiroxina. Aïllada en forma pura per Harington l’any 1920, es presenta en forma de cristalls blancs, poc solubles en aigua i insolubles en els solvents orgànics, que es fonen a 235-6°C i presenten una rotació específica [α] 2 0 D = - 4,4° (en alcohol -NaOH). Hom l’obté a partir de les seves fonts naturals o per síntesi a partir de la tirosina. La tiroxina augmenta la velocitat de metabolisme i el consum d’oxigen per part dels teixits animals, i la seva carència origina el mixedema. És emprada en medicina per a disminuir la taxa de colesterol en la sang, i en recerca bioquímica.