Eren de dimensions relativament reduïdes per a un sauròpode (entre 15 m i 20 m de llargària, però només 8 m en alguns casos). El coll no era tan llarg com el d’altres sauròpodes i, per contra, la seva cua, que es mantenia erecta durant la marxa, era relativament més llarga. Alguns titanosaures tenien plaques protectores al llom. L’àmbit de distribució dels titanosaures al Cretaci superior estava bàsicament restringit als continents del sud de la mar de Tetis, on foren molt abundants. El seu límit de distribució septentrional a Europa es troba a les conques prepirinenques.
A Catalunya hom n’ha trobat restes datades de fa entre 220.000 i 130.000 anys a l’anomenat “Gres dels rèptils” de Portet, prop de la serra de Queralt (Berguedà), i l’any 2022 l’esquelet parcial més complet d’Europa d’un exemplar d’Abditosaurus kuehnei, un titanosaure que visqué fa 70,5 milions d’anys d’uns 18 m de llargària i unes 14 tones, al jaciment Orcau-1 (Pallars Jussà).