Estudià dret, carrera que compaginà amb els estudis de cant amb G. Crimi, a Roma. Després del seu debut a Gubbio (Úmbria) com a Rodolfo (La sonnambula), el 1936, guanyà diversos concursos a Milà i Viena. Posteriorment cantà La traviata a Roma (1937) i un any després actuà en la primera representació italiana de Wozzeck, d’A. Berg, a l’Òpera de la mateixa ciutat.
El 1942 debutà a la Scala de Milà com a Belcore (L’elisir d’amore), i hi tornà de manera ininterrompuda en temporades successives. El 1952 obtingué un gran renom per la seva actuació a Don Giovanni, un èxit que marcà l’inici de la seva carrera internacional. Cantà a Salzburg, Chicago, San Francisco i Londres, ciutat aquesta darrera on sobresortí amb els papers de baríton més destacats del repertori, des de Verdi (Falstaff, Iago, Rigoletto, Macbeth) fins a Puccini, passant per Mozart (Don Giovanni). El 1956 debutà al Metropolitan de Nova York com a Scarpia, a Tosca, probablement el personatge amb què assolí més fama, sobretot amb les representacions on compartí escenari amb Maria Callas.
Estrenà diverses òperes de compositors italians contemporanis, i el 1978 es retirà cantant Oracolo, de F. Leoni. Es dedicà també a l’ensenyament a Europa i als EUA.
És considerat un dels millors cantants i actors del seu temps. Interpretà més de vint pel·lícules, entre les quals O sole mio (1946), Giuseppe Verdi (1953) i Casa Ricordi (1954). Els últims anys de la seva vida dirigí nombroses produccions operístiques en diversos teatres europeus i americans, amb notable èxit. Protagonitzà nombrosos enregistraments fonogràfics.
El 1979 publicà My Life, la seva biografia.