Debutà el 1910 a Vercelli amb La Traviata; seleccionat per Toscanini, el 1915, aquella mateixa temporada (1915-16) debutà a la Scala de Milà amb El príncep Ígor (A. Borodini) i també cantà Manon (J. Massenet). Aviat fou mundialment famós.
A Itàlia gaudí d’una gran popularitat, especialment entre les dècades de 1910 i 1930, i cantà regularment en alguns dels principals teatres del país, com el Teatro a la Scala de Milà, el Teatro Costanzi de Roma —actual Teatro dell’Opera—, el Teatro San Carlo de Nàpols i el Teatro Comunale de Bolonya. El 1917 estrenà a Montecarlo La rondine, de G. Puccini, sota la direcció del mateix compositor. Del 1919 al 1941 actuà amb èxit als Estats Units, especialment a l’Òpera de Chicago i al Metropolitan de Nova York (1930-32 i 1940-41), així com a diversos països de l’Amèrica del Sud. Actuà també sovint a Barcelona (1916-30) i a València.
Excel·lí en el repertori belcantista italià, especialment en òperes de Donizetti i Bellini i fou un dels intèrprets de referència d’òpera francesa, especialment de compositors com L. Delibes, J. Massenet, etc.
Ocasionalment exercí la tasca de compositor, i entre les seves obres cal citar l’opereta La principessa Liana (1929) i diverses cançons. Caracteritzat per una veu brillant, de timbre lluminós però també suau i per la seva extraordinària agilitat vocal i el seu fraseig, fou un dels millors tenori di grazia de la seva generació.