A l’Estat espanyol, aquest ordre resta regulat en el privilegi de creació del títol, i en el seu defecte hom segueix les lleis que regulen l’ordre de successió a la corona. Origina noblesa per al concessionari i els seus descendents mascles o femelles per la línia masculina. L’obtenció dels títols nobiliaris es fa segons uns mèrits, però fins al s XIX hi hagué els anomenats títols beneficiats, que es concedien a una persona pel fet d’haver sufragat econòmicament una determinada obra a benefici de la qual es premiava amb el dit títol. Són títols nobiliaris del regne els de duc, marquès, comte, vescomte, baró i senyor (d’aquest darrer, no se n'han concedit més des de l’abolició de les regions jurisdiccionals al s XIX). La possessió d’un títol nobiliari pot esdevenir-se per creació o concessió, successió, distribució, cessió, reconeixement (respecte als títols concedits pels monarques carlins), rehabilitació (figura contínua a la mateixa natura perpètua dels títols, que fou inventada al s XIX), autorització (referida als títols estrangers) i per sentència judicial. Segons llur situació jurídica, els títols nobiliaris poden ésser ocupats, vacants, cancel·lats i anul·lats. Hom distingeix, dels esmentats títols del regne, els títols de sobirania ( rei d’Espanya, rei d’Aragó, comte de Barcelona, etc), que limiten la sobirania sobre un territori, títols de pretensió ( rei de Jerusalem, duc de Borgonya, etc, emprats pels reis d’Espanya), que al·ludeixen a una pretensió de sobirania sobre un territori que no es té, títols d’incògnit, sense tradició històrica, emprats pels sobirans i membres de la casa reial quan van d’incògnit, i títols de la casa reial, cedits pel rei a membres de la família reial que ja havien tingut una existència històrica i havien passat a la persona del rei. Lògicament, aquests títols no podien sortir dels membres de la casa reial (per exemple, comte d’Urgell, comte de Besalú, duc de Montblanc, marquès de Tortosa, príncep de Girona, etc). Hom no considera títols, sinó dignitats, els qualificatius de gran d’Espanya almirall d’Aragó, mariscal de Navarra, etc. L’ús indegut d’un títol o d’una dignitat nobiliaris és castigat al codi penal.
m
Història