Es formà a Milà i a Roma i, tot i que estudià cant durant un temps molt breu, a vint-i-un anys debutà al Teatro Costanzi de Roma interpretant el paper de Herald (Lohengrin); però es dedicà preferentment a papers verdians i veristes. Posteriorment actuà a Santiago de Xile i a Buenos Aires i el 1903 es presentà al Covent Garden de Londres, on intervingué en Lucia di Lammermoor i El barber de Sevilla. A partir de la temporada 1903-04, després d’haver-se presentat amb el paper titular de Rigoletto a la Scala de Milà, fou reclamat pels principals teatres d’òpera d’Europa.
També fou molt popular als Estats Units d’ençà del seu debut a Filadèlfia (1912), i entre el 1922 i el 1930 actuà assíduament al Metropolitan de Nova York. Al Liceu de Barcelona debutà amb Hamlet, de Thomas (1908); hi actuà sovint amb Rigoletto (1908, 1910, 1912) i amb d'altres títols destacats del seu repertori i hi tornà encara amb Tosca la temporada 1925-26.
Habitualment cantà òpera italiana i es destacà en els personatges de G. Verdi i G. Rossini, com Rigoletto, Fígaro, Iago, Falstaff i Germont. Dotat d’una veu d’una potència excepcional i amb una gran expressivitat dramàtica, es convertí en un dels barítons més cèlebres de la primera meitat del segle XX. Enregistrà nombrosos discos, que foren reeditats posteriorment.