Convertida en una pràctica per a reduir els riscos dels balanços dels bancs, la titulització s’expandí i s’emprà per a tota mena de crèdits, entre els quals els hipotecaris i, dins d’aquests, els subprime. D’aquesta manera, el deute garantit tenia cada cop més préstecs hipotecaris com a actiu subjacent. Al llarg de la primera dècada del s. XXI aquesta pràctica esdevingué creixent en els bancs d’inversió i una de les vies principals d’ingressos per a les agències de ràting. Aquests productes es traslladaren a tota mena d’inversors institucionals atesa la bona qualificació creditícia que en feien les agències de ràting. El punt culminant arribà els anys 2005, 2006 i 2007, quan el volum d’actius hipotecaris ultrapassà el bilió de dòlars. Aquesta expansió finalitzà un cop es generalitzaren els impagaments dels préstecs l’any 2008 i acabà en una profunda crisi financera amb una intensa restricció del crèdit i enormes recessions als pincipals països del món.
f
Economia