tixotropia

f
Química

Propietat de certs sistemes col·loidals que en ésser remenats esdevenen líquids i quan s’atura l’agitació tenen la capacitat de tornar a la consistència original.

Per explicar la tixotropia han sorgit diverses teories: la de la solvatació proposa que al voltant de les partícules col·loidals es formen capes gruixudes de molècules d’aigua, anomenades liosferes; d’aquesta forma les partícules col·loidals esdevenen tan grans que perden llibertat de moviment i el sistema es converteix en un gel. Hom creu que en remenar el sistema col·loidal, les liosferes es distribueixen parcialment i aquell esdevé líquid. La teoria de la coagulació orientada suposa que les partícules col·loidals que formen un sistema tixotròpic són anisòtropes o anisomètriques, o les dues coses, de forma que la càrrega elèctrica i l’aigua d’hidratació, si n'hi ha, són distribuïdes de forma desigual. Les partícules col·loidals formen un sistema estable si llur orientació és adequada; com a conseqüència d’això, la magnitud de les superfícies de les partícules que són en contacte és probablement limitada i qualsevol esforç la farà disminuir, i es trencarà l’estructura de gel. La teoria de la tridimensionalitat suposa que les partícules col·loidals tenen una estructura tridimensional que es trenca en remoure el sistema. Les partícules planes o cilíndriques formen fàcilment sistemes tixotròpics, però no passa el mateix amb les partícules isomètriques de quars i feldespat.