Estudià dret a la Universitat d’Athenaeum i d’Amsterdam, institucions de les quals arribà a ser professor de dret internacional privat. Convençut de la necessitat d’elaborar un dret internacional, impulsà i presidí les conferències de la pau celebrades a la Haia (1893, 1894, 1900 i 1904) i a les quals assistiren representants de la majoria de països europeus. Juntament amb Gustave Rolin-Jaequemyns i John Westlake, fundà la revista Revue de droit international et de législation comparée (1869). Fou assessor del ministeri d’afers estrangers (1875), membre del Consell de l’Estat (1893) i ministre d’estat sense cartera (1904-13). Formà part de la creació del Tribunal Permanent d’Arbitratge de la Haia (1899) la qual cosa li valgué el 1911 el premi Nobel de la pau, premi que compartí amb Alfred H. Fried.