Militant comunista (1932), lluità contra l’ocupació alemanya. Membre de l’Assemblea Nacional (1945) i del politburó (1951), fou elegit secretari general del partit (1954). Nomenat primer ministre (1962-71), i posteriorment president (1971), dominà, des d’aquest càrrec, la vida política búlgara amb una fèrria dictadura, que tingué com a característica la fidelitat als dictats de l’URSS, fins a l’accés al poder de M.Gorbačov el 1985, del qual es distancià. Les massives protestes que posaren fi al règimen comunista búlgar forçaren la seva dimissió el 1989. Arrestat (1990) i processat per corrupció el 1992, el 1998 ingressà al Partit Socialista Búlgar, que agrupava una gran part dels antics dirigents comunistes.