Pot ésser aplicada en diversos àmbits, com ara la delinqüència i el crim, però també a les escoles, els centres de treball i pel que fa a les infraccions de trànsit o els fumadors. Aplicada a la criminalitat i la delinqüència, la política de tolerància zero sosté que hi ha una relació directa entre la petita delinqüència i els crims atès que, a grans trets, els autors dels uns i dels altres són els mateixos. El terme assolí una gran difusió arran de l’aplicació que féu d’aquesta política l’alcalde de Nova York Rudolph Giuliani a la segona meitat dels anys noranta, amb la qual aconseguí un descens insòlit de la criminalitat, bé que aquests resultats han estat qüestionats tant des del punt de vista de les causes com dels procediments de la policia, que foren titllats d’expeditius i de vegades brutals. Posteriorment, la tolerància zero o alguns aspectes determinats han estat adoptats per alguns estats europeus, especialment pel que fa a al vandalisme escolar o a la lluita antiterrorista. A més que els seus resultats són controvertits, els crítics de la tolerància zero han assenyalat que l’èmfasi en la seguretat i l’ordre es troba en conflicte amb els valors de respecte a la diferència i amb els drets individuals propis de les societats democràtiques.
f
Sociologia