Tollos

Municipi del Comtat, a la vall de Seta, dins el muntanyam prebètic intern valencià.

La vall és oberta d’E a W entre l’Ombria, de la serra d’Alfaro (1165 m alt.), al S i una àrea de turons planencs, d’uns 850 m alt., al N. Les aigües són captades en part cap al NE pel barranc de Malafí i la seva xarxa. La població ha anat davallant des del 1900 (210 h) fins al 1950 (193) i més encara els dos darrers decennis. Això implica un abandó progressiu del camp i una manca gairebé total de serveis. Hi ha només 4 ha de regadiu i 225 ha de secà, amb prou feines conreades (40% d’oliverar); s’hi oposen 1 300 ha incultes (850 de pastures i 380 de garriga). El poble (43 h agl [2006], tollers; 773m alt.) és al peu de la Solana (944 m alt.). L’església de Sant Antoni de Pàdua és sufragània de la parròquia de Benimassot des del s. XVI. Antiga alqueria islàmica, fou lloc de moriscs (15 focs [1602]) de la fillola de Guadalest. Fou de la senyoria dels marquesos d’Ariza. El municipi comprèn els antics llogarets de Capaimona i el Rafalet.