Tomàs

(?, segle I — ?, segle I)

Un dels dotze apòstols, conegut també per Dídim (versió grega de l’arameu to’mà, ‘bessó’).

L’evangeli de Joan el presenta com l’"incrèdul”, per la seva actitud negativa davant la resurrecció de Jesús, i forma, amb Pere, Natanael, els fills de Zebedeu i dos més, un grup especial al qual s’aparegué el ressuscitat a Galilea. Segons el testimoniatge d’Eusebi de Cesarea (s. IV) fou l’evangelitzador dels parts; segons una altra tradició, en canvi, predicà a l’Índia, on morí màrtir. Des del s. III hom en venera a Edessa (Síria) la pretesa tomba, que era un lloc important de pelegrinatge, com ho testimonia, al s. IV, l'Itinerarium Egeriae. Alguns llibres apòcrifs li són atribuïts, entre els quals es destaquen els Actes de Tomàs, en versió grega i siríaca, que alguns atribueixen a Bardesanes, en què abunden elements encratites i maniqueus, i l'Evangeli de Tomàs (s. II), citat per Orígenes i Hipòlit, del qual existeix únicament una versió copta, descoberta l’any 1946, que és un recull de logia de Jesús d’inspiració gnòstica. L’Església llatina celebrava la seva festa el 21 de desembre fins abans de la reforma del 1969, quan s'establí el 3 de juliol.