Vida i obra
Fill de Tomàs Aguiló i Cortès. De família xueta benestant, en una primera època intentà professionalitzar-se com a escriptor i com a ensenyant (ocupà una càtedra d’història a l’institut de Tarragona del 1848 al 1850), però després s’instal·là definitivament a Mallorca i hi va viure del patrimoni familiar. Adoptà des del començament posicions ideològiques conservadores inspirades per Chateaubriand, Manzoni i Balmes. Fou regidor de Palma del 1863 al 1866, en què ocupà el càrrec de tinent d’alcalde. Mantingué relacions amb intel·lectuals conservadors de Barcelona com Roca i Cornet i, sobretot, amb Rubió i Ors.
La seva tasca de publicista es desenvolupà en estreta relació amb Josep M. Quadrado. El 1840, amb Quadrado i Antoni Montis, fundà i animà la revista La Palma, de transcendència per a la cultura insular, i posteriorment, col·laborà, entre d’altres, a La Fe (1844), La Unidad Católica (1868-73) i fou un destacat polemista des de les pàgines del Diario de Palma (especialment durant el bienni progressista, el 1855 i el 1856).
Es donà a conèixer el 1832 en publicar l’oda castellana A la conquista de Mallorca. De gran inquietud intel·lectual i sòlida preparació, al llarg de la seva vida mantingué una constant dedicació a la literatura. De les seves traduccions del francès, l’italià i l’anglès al castellà cal destacar sobretot la de poemes de Lord Byron, que publicà a la premsa mallorquina en la dècada dels anys quaranta del segle XIX. També en castellà, llengua a la qual reservà els seus projectes literaris més ambiciosos, publicà Rimas varias (1846-50), en què destaquen els temes històrics locals, Poesías sagradas (1851) i les narracions A la sombra del ciprés (1863).
Malgrat que mantingué una actitud molt reticent envers la Renaixença i que sempre considerà la seva producció poètica en català com a part marginal de la seva obra, no deixà mai d’escriure-hi amb major o menor intensitat i hi aconseguí els millors resultats estètics, en part gràcies a la riquesa del seu llenguatge, dialectal, però també molt depurat i treballat. El 1852 aparegueren les primeres Poesies fantàstiques en mallorquí. Una part considerable de la seva obra en català (de temàtica humorística, històrica i sentimental) s’integrà a l’edició en vuit volums de les Obras en prosa y verso (1883-85), i tota sencera a Obra poètica (1993).
Fou soci honorari de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i membre de diverses entitats.
Bibliografia
- Corbera, J. (1975): “Tomàs Aguiló i Forteza i la qüestió de la llengua”. Randa, 9, p. 97-116.
- Jorba, M. (1987): “Introducció a l’èpica catalana del segle XIX”. Anuari Verdaguer, 1, p. 11-33.
- Mas i Vives, J. (1975): “Tomàs Aguiló i La Renaixença”. Randa, 1, p. 63-88.
- Mas i Vives, J. (1979): “El problema xueta viscut per Tomàs Aguiló i Forteza”. Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana, XXXVII, p. 378-409.
- Mas i Vives, J. (1993): “Introducció”, dins Obra poètica de Tomàs Aguiló i Forteza. Barcelona, Barcino, p. 5-49.
- Massot i Muntaner, J. (1985): Els mallorquins i la llengua autòctona. Barcelona, Curial, p. 156-163.
- Oliver, M. dels S. (1979): “Don Tomàs Aguiló”, dins Obres completes. Barcelona, Selecta, p. 526-532.
- Sureda i Blanes, J. (1971): Petites històries. Palma, Moll, p. 77-82.
- Vibot, T. (2006): Epistolari (1882-1885). Tomàs Aguiló i Fortesa. Estanislau de K. Aguiló. Palma, Lleonard Muntaner.