Llicenciat en dret (1961), s’inicià en el periodisme professional col·laborant a El Correo Catalán i, posteriorment, a ABC, Destino i La Vanguardia, diari del qual fou redactor i per al qual treballà fins a la jubilació (2017). Més endavant, es llicencià en periodisme a la Universitat de Madrid i del 1970 al 1977 fou corresponsal fix de La Vanguardia a Beirut, exceptuant un parèntesi de dos anys en què ocupà la corresponsalia del mateix diari a París (1977-78). Alterna la residència en aquesta ciutat de l’Orient Mitjà amb Barcelona. Les seves cròniques dels darrers anys a l’Orient Mitjà combinen el rigor i la imparcialitat periodístics amb la reflexió sobre els esdeveniments de què ha estat testimoni, una selecció de les quals han estat publicades amb els títols El decano. De Beirut a Bagdad: 30 años de crónicas (2006) i Espejismos de Oriente (2007). Posteriorment ha publicat Atrapados en la discordia. Conversaciones sobre el conflicto Israel-Palestina (2009, amb Pilar Rahola), La historia desde mi balcón (2011), ¿Por qué Damasco? (2017) i Un barceloní a Beirut. Viatges d’anada i tornada d’un corresponsal (2019). Conjuntament amb Plàcid Garcia-Planas, l’any 2021 publicà Tot està per dir, on rememora alguns dels episodis de la seva trajectòria periodística. Ha estat premiat per la seva trajectòria professional amb la Creu de Sant Jordi (2006), el premi Vázquez Montalbán (2007), el premi LiberPress de la Diputació i l’Ajuntament de Girona (2010) i el premi Ofici de Periodista del Col·legi de Periodistes de Barcelona (2020), a més d’una menció d’honor dels Premis Nacionals de Comunicació (2019).