Magistrat al Brasil, fou acusat de conspiració contra el govern portuguès i empresonat. Escriví Cartas chilenas, sàtira en vers contra els abusos de l’administració colonial, i Marília de Dirceu (1792), recull de poemes dins la tradició neoclàssica però amb un sentiment de la natura preromàntic; el tractat Direito natural mostrà un ideari liberal-conservador.