Format a l’Escola de Belles Arts de Sant Jordi (1941-47), hi fundà amb Josep Maria Garrut el grup Els Betepocs, que difongué l’art i la cultura a Catalunya a través d’uns anomenats Campaments Pictòrics. Exposà en galeries barcelonines (Argos, 1947; Syra 1955; Nàrtex, 1974), bé que no s’integrà als circuits comercials. És autor d’una considerable sèrie d’obres de tema religiós (cambril de la Mare de Déu, a Núria; església de la Sagrada Família, a la Seu d’Urgell; església del Corpus Christi, a Barcelona), que resolgué amb formes suaus i refinades, tendents a l’estilització. Posteriorment feu obres d’un caràcter més experimental. Fou professor de l’Escola d’Arts Aplicades i Oficis Artístics de Barcelona. Després de la seva mort, a la casa natal del barri de Gràcia de Barcelona hom hi emplaçà la Casa Taller Tomàs Bel, amb una mostra de la seva obra.