Vida i obra
Llicenciat en dret i filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona, es doctorà a Madrid el 1902 i fou catedràtic d’ètica a la UB (1912-49). Participà en l’Almanac dels Noucentistes (1911), fundà l’Archivo de Psicología y Ética Hispanas (1912) i l’Arxiu d’Etnografia i Folklore de Catalunya (1915), que publicà el Manual per a recerques d’etnografia de tot Catalunya (1922), i formà part de diverses institucions científiques i culturals.
Militant de la Lliga Regionalista, fou diputat al Parlament de Catalunya (1932) i, després de la guerra civil, deu anys ponent de cultura de l’ajuntament de Barcelona (1943-53); impulsà la creació de l’Orquestra Municipal de Barcelona (1944) i diversos museus, com el Museu Etnològic. Estudià la psicologia, el pensament i els costums dels pobles ibèrics, tant en les seves manifestacions erudites com populars. La seva postura eticosociològica es caracteritza per una entranyable vinculació a la tradició ideològica del seny català, des de la qual s’oposà als corrents sociològics francesos postcomtians.
Publicà llibres d’etnologia i d’història de la filosofia catalana i hispànica. Destaca la seva aportació als estudis sobre Ramon Llull perquè l’extens estudi dedicat a Llull, en la Historia de la filosofía española. Filosofía cristiana de los siglos XIII al XV (1939-43), escrita en col·laboració amb el seu germà Joaquim, en revalorà documentalment la significació.
També sobresurten les seves obres sobre Ramon Sibiuda (Orígenes de la filosofía de Raimundo Sibiuda, 1928), Lluís Vives (Luis Vives,1942), Francesc Eiximenis (1946) i Jaume Balmes (Balmes y la filosofía de la historia, 1947). També cal esmentar la Introducció a la història del pensament filosòfic a Catalunya (1931), la Historia de la filosofía española. Filosofía cristiana de los siglos XIII al XV (1939, 1943 [1947]), escrita en col·laboració amb el seu germà Joaquim i els Estudios sobre médicos-filósofos españoles del siglo XIX (1952). Pòstumament s’ha editat La meva Girona: memòries de Tomàs Carreras i Artau (2001).
Fou membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona (1918). El 1923 col·laborà amb Serra i Húnter i Ramon Turró en la fundació de la Societat Catalana de Filosofia.
Bibliografia
- Calvo i Calvo, Ll. (1993): “Tomàs Carreras i Artau: testimoni d’excepció de la cultura catalana”. Sd’O, 401, p. 29-30.
- Calvo i Calvo, Ll. (1994): Tomàs Carreras i Artau o el tremp de l’etnologia catalana. Barcelona, PAM.
- Vila, P. (2001): “Introducció”, dins Carreras i Artau, T.: La meva Girona: memòries de Tomàs Carreras i Artau. Girona, Institut d’Estudis Gironins / Ajuntament / Patronat Francesc Eiximenis.