Debutà el juny del 1922 en un combat celebrat al saló Iris Park de Barcelona. Fou campió estatal en la categoria de pes lleuger (1927) i campió de Catalunya en derrotar Casimiro Zaragoza a l’Olympia de Barcelona (1925). Participà en vetllades pugilístiques en països com Algèria, Cuba o França. Després de disputar una quarantena de combats, el 1929 abandonà l’alta competició, i s’instal·là a París durant tres anys, però encara pujà al ring esporàdicament el 1934.
Interessat pel món del cinema, participà com a actor en la pel·lícula La tía Ramona (1927). A França actuà en algunes produccions cinematogràfiques, però aviat s’interessà per la direcció. Posteriorment fou assistent del director de cinema nord-americà Rex Ingram. En esclatar la Guerra Civil el juliol del 1936 estava rodant a Andalusia, juntament amb Miguel Pereyra, la pel·lícula El asilo naval, que quedà interrompuda. Cola passà al bàndol feixista i morí al front de Còrdova. Com a homenatge, les autoritats franquistes atorgaren el seu nom a un dels trofeus de boxa que organitzaren durant la postguerra (Trofeu Tomàs Cola).