De jove havia col·laborat amb les brivalles d’en Boquica, durant la guerra del Francès, i del 1815 al 1819 fou cap d’una partida de bandolers. Partidari dels reialistes durant el Trienni Constitucional (1820-23), el 1821 intentà de sollevar Girona, però s’hagué de retirar a França. En tornà el 1822 al capdavant d’una de les bandes de la Fe, i participà en l’assalt de la Seu d’Urgell (juny del 1822), on fou instal·lada la Junta Superior Provincial, antecessora de la Regència d’Urgell. La seva zona principal d’actuació fou l’Empordà, la Garrotxa i el Gironès; ocupà Olot i atacà Girona. Derrotat per les forces liberals, s’internà a França, d’on retornà el 1823 amb els exèrcits reialistes. Fou nomenat governador de la fortalesa de Roses. Ha estat anomenat erròniament Joan en alguns texts històrics.