Estudià filosofia i cànons a València, on es doctorà (1767). Era militar i senyor d’Aiacor i Massalfassar. Membre de la Societat Econòmica d’Amics del País i cavaller de Santiago. Publicà l’extensa Idea general de la policía o Tratado de policía (deu quaderns, editats a València entre el 1798 i el 1805, que és pràcticament un conjunt de traduccions completades per referències a la legislació espanyola i a València. La part més important és traduïda del Traité de la police (1719-38), de Nicolas de La Mare, obra arrelada en l’Antic Règim no reformat del govern de les ciutats. Inclou texts traduïts a favor de la inoculació, de l’Escola de Montpeller i, sobretot, de la d’Edimburg, dels cementiris aïllats seguint l’arquebisbe de Tolosa (1775), de l’eliminació del perill dels morts vivents i de la lluita contra la pesta. Proporciona materials importants sobre el cementiri, la inoculació, el comerç de grans i l’escorxador a València.